‘Starving’< /em> és el projecte final de carrera realitzat pels estudiants de les especialitats d’Animació 2D i Art del curs 2020-2021. Un curtmetratge 2D d?estil gràfic que mostra la realitat quotidiana d?Alex, una dissenyadora que té un treball rutinari en un estudi. Els seus companys de feina semblen aliens al tedi que ella viu diàriament, així com al mal humor del seu cap. Com ha estat el procés de creació daquesta peça audiovisual? Hem parlat amb Mauricio Negreira i < a title="" href="https://www.artstation.com/cynthia_jimenez" target="_blank" rel="noopener">Cynthia Jiménez, estudiants d’Animació 2D de L’Idem, per conèixer amb detall d’on va sorgir la idea per al curt i com s’han organitzat per fer-ho. Un treball en equip on han treballat conjuntament els estudiants d’Animació 2D i Art d’últim curs.
Quina història narra ‘Starving’ i d’on sorgeix la idea?
Maurici: És la història d’Alex, una oficinista normal que, per determinades circumstàncies, pateix una gana extrema i decideix saciar-la d’una manera poc esperada. Amb els seus companys de feina, concretament. La idea sorgeix durant la primera setmana del curs, en un mòdul de guió que realitzem amb Carlos Bleycher. No hi ha una història espectacular al darrere: vam fer pluja d’idees, la premissa va sortir del no-res, ens va fer gràcia i ens va agradar prou per desenvolupar-la. Òbviament la vam anar perfilant una mica fins arribar a la història definitiva que narra el curt.
Cynthia: El curt és una història de desaparicions amb un gir de guió sorprenent. Realment no volíem explicar una història gaire complexa i profunda. Partim de la idea de la fam hiperbòlica (“tinc tanta gana que em menjaria una cama”) i la desenvolupem a través de gags i possibles escenes potents per animar.
Com ha estat el vostre procés de creació?
Maurici: Bastant menys accidentat del que pensàvem. La idea era ambiciosa així que, des d’un primer moment, ens vam organitzar adequadament, com un equip professional, però format per alumnes. Distribuïm les tasques de cada departament i hem estat sempre avançant-nos als problemes que podien sorgir. Tots ens hem implicat força.
La música juga un paper essencial en aquest curt. Com ha estat la col·laboració amb estudiants ESMUC?
Maurici: Potser aquesta ha estat una de les parts més complicades de manejar al principi. Els alumnes havíem de prendre certes decisions respecte de les propostes per als músics. Nosaltres demanàvem coses molt variades i se’ns explicava per quin motiu evident no era possible. Vam tenir diverses reunions i xerrades en què vam anar fent canvis fins que vam arribar a la versió final.
Per què heu triat un estil d’Animació tan gràfic?
Cynthia: Vam estar experimentant tant amb l’estil de dibuix com amb l’animació. Vam veure que animant 3 i fins i tot 4 fotogrames per dibuix l’animació funcionava bé i ens va agradar el resultat que donava. Així que, a excepció de plànols o accions puntuals que només funcionaven a 1 o 2, seguim endavant amb aquest estil.
L’animació us ha plantejat algun repte?
Maurici: L’animació en si ha anat sobre rodes gràcies a l’increïble treball de concept i diverses decisions que prenem des del principi, com ara treballar 3 frames. Les dificultats més grans amb què ens hem trobat han vingut per la nostra pròpia ambició. Voler un acabat similar al concept, amb diferents textures i taques en comptes de línies normals, paletes de color molt variades, molts personatges amb diferents ritmes, afegir ombres, etc.
Moltes vegades ens hem reunit a parlar de si certa decisió artística valia la pena o no. Per posar un exemple, fer diverses línies de colors amb textures diferents en comptes de mantenir-ne una de sola. El resultat d’aquestes xerrades al final sempre era “Ho podem fer, es veurà genial i valdrà la pena”. Aquesta motivació, acompanyada d’esforç (i alguna ensopegada) per part de tots ens ha permès acabar el projecte a temps. I no només sense treure res del que volíem fer, sinó afegint elements per millorar el resultat. Estem contents amb el curtmetratge resultant i considerem que ha valgut la pena: hem treballat per fer-ho possible.
Cynthia: Teníem clar que el resultat havia de ser molt vistós i boig. Així que apostem per experimentar tant amb els morphings de personatge com amb els canvis de fons en un mateix pla.
Quina ha estat la intencionalitat de crear un tema tan gore?
Maurici: No hi va haver tant una “intencionalitat directa” de buscar un tema gore com de fer un projecte divertit. Dins del que seria un tipus d’humor negre, “Starving” és força light i poc seriós. Però té un cert component de
Els moments més dramàtics del curt estan ocults després d’unes ombres. Com ha estat animar aquests elements?
Maurici: En animació, fer ombres sol ser un procés una mica complex i requereix força temps per fer-se bé. Per aconseguir un acabat bonic en tan poc temps, hem utilitzat la llibreria de nodes de Harmony per duplicar l’animació i crear una màscara de retallada més fosca amb la forma del personatge perquè actués com a ombra. El resultat, encara que no sigui totalment realista, li dóna un toc molt bo que encaixa amb l’estil del curtmetratge que buscàvem.
Cynthia: L’ombrejat realment va ser un afegit a meitat de la producció. En concept van fer algunes proves i ens va agradar tant el resultat que ho vam sumar. Donat que ens vam organitzar bé quant a temps de treball, simplement afegim les ombres a les escenes que ja teníem animades mitjançant composite.
Si haguessis de destacar una escena o pla en què t’ha agradat treballar, quina seria i per què?
Hi ha un pla en què l’Àlex aixafa una companya amb una impressora que em sembla digne de menció. Hi ha un moviment de càmera, que gira al voltant de les noies mentre passa el forcejament. Per arribar-hi vam haver de replantejar-lo diverses vegades, i fins i tot vam estar a punt de treure’l. Al final el que vaig fer va ser esbossar un fons amb la perspectiva trencada i les companyes de Concept es van encarregar de fer-ho bé. Així que l’únic que vaig haver de fer va ser moure horitzontalment el fons de manera que semblava rotar sense deixar de ser una imatge plana. A més de com va ser de guai aconseguir això, se’m va fer divertit animar l’Àlex caçant la seva presa com si fos una bestiola. Tot divertit.
Finalment, com valoreu l’experiència de ‘Starving’?
Maurici: En primer lloc i pel que fa al resultat final, hem donat el 110%. Crec que no ho podríem haver fet amb més ganes, independentment que siguem estudiants i tot sigui millorable. Evidentment hi ha hagut algun moment de fer fora el fre i replantejar coses, però al final hem estat fidels a nosaltres mateixos i tot el que ens hem proposat ho hem aconseguit sense problemes.
En segon lloc i el més important, no podria estar més content amb tots els meus companys, sense excepció. Tots han treballat fins al final (i la meitat estaven de pràctiques!), han gaudit de l’experiència, que ha estat molt intensa. Tothom ha aportat i ha participat activament al projecte. Hem treballat en equip, sempre amb respecte i comunicant-nos molt. Ha estat un gust, i crec que no sóc l’únic que faria cap altre curtmetratge així si tingués el temps. Simplement ser-hi, en aquest ambient de creativitat, ajuda mútua, bona comunicació i bon rotllo és una cosa que recordaré.
Cynthia: L’experiència ha estat molt bona, sobretot havent tingut temporades de treballar a distància per la situació que teníem. Estar tots en un mateix projecte durant tot el curs us dóna noves perspectives de com pot ser treballar en una producció. A més, el resultat final ha estat bo: hem aconseguit fer tot allò que havíem planejat a l’inici del projecte. I això és molt satisfactori.